Aquesta no és una obra que dona respostes.És una obra que qüestiona, que planteja els fets de la vida d'una dona, però també de qualsevol ésser humà. El text sorgeix com a reflexió sobre el món actual, les idees preconcebudes, els límits imposats i autoimposats, les mentides que ens diem cada dia i les que ens han explicat al llarg de la nostra vida.la Clàudia parla amb els seu gat Sòcrates, que té paciència i saber, i l'escolta, encara que mai sabrem el què pensa. Ella necessita aquest tipus de teràpia que la referma i l'ordena abans de sortir al carrer, a mesurar-se de nou amb la realitat que de vegades ens arrossega i d'altres ens condueix suaument.Una realitat que ens pot fer sofrir o de la què podem aprendre i trobar-nos amb allò que veritablement som.