30 anys de la Xarxa de centres cívics de Reus

Divendres 07 Juliol, 2017
Participació i ciutadania

La Xarxa de centres cívics de Reus compleix aquest dilluns 10 de juliol 30 anys al servei de la ciutadania. El 10 de juliol de 1987 es va inaugurar el primer equipament de la xarxa: el Centre Cívic Mestral. Per celebrar-ho, l’Ajuntament, a través de la regidoria de Participació, Ciutadania i Transparència, ha organitzat per aquest dilluns una festa d’aniversari oberta als veïns del barri Gaudí i al conjunt de la ciutadania. Una festa que persegueix dos objectius: en relació a l’equipament, reivindicar la trajectòria del Centre Cívic Mestral i els llaços de continuïtat amb el nou edifici, que va fer s’obrís a la ciutat i es donés a conèixer; i en relació a la xarxa de centres cívics, posar en valor la qualitat dels espais en quan a infraestructures, serveis i proximitat.

L’acte, que s’iniciarà a partir de les 20:00h, comptarà amb actuacions d’alumnes de l'escola de dansa del Centre de Lectura, que acompanyats per la Banda Simfònica, que faran un espectacle de dansa contemporània que acabarà unint amb cordes els dos edificis del centres cívic. El grup de batukada Samba Reus donarà el toc de força de la celebració. Un brindis per celebrar l'aniversari i els parlaments institucionals completaran l’acte de celebració.

Montserrat Flores, regidoria de Participació, Ciutadania i Transparència, afirma que “amb 30 anys d’història, la Xarxa de centres cívics es planteja nous reptes amb un model adequat a les necessitats i les demandes de la ciutadania: consolidar-se com a equipaments de proximitat, punt de trobada, acollida i referència al territori, que dinamitzen el teixit social, i que fomenten la vida associativa i la participació ciutadana”.

Els nous reptes que es planteja la xarxa es fixen com a nous objectius específics el fet de facilitar i promoure l’accés i l’expressió cultural; fomentar la vida associativa i la participació ciutadana; generar processos d’interacció social i d’identificació col·lectiva; i, finalment, articular barri i ciutat: en la dimensió cultural, participativa i de relacions socials.

30 anys d’història de la xarxa
Les primeres referències als Centre Cívics, apareixen fa 30 anys i tot i que no s’identifiquen plenament amb el que avui en dia representen aquests equipaments, es va utilitzar aquest terme per a anomenar el primer local municipal destinat a descentralitzar serveis que oferia l’Ajuntament, concretament, el Centre Cívic Mestral, al barri Gaudí, on els primers plànols de l’edifici daten de l’any 1985 i la seva inauguració data del 10 de juliol de 1987. Tres anys més tard, l’any 1988 s’incorporen dos centres cívics més, el Llevant (febrer) i el Carrilet (octubre). L’any 1990 s’inaugura el Ponent, el 1992 el Migjorn, i finalment l’any 1993 el Mas Abelló, configurant d’aquesta manera una xarxa de sis Centres Cívics que abastien les diferents zones de la ciutat.

A finals dels anys 80, sorgeix des dels mateixos ciutadans – en molts casos vinculats al moviment associatiu- la demanda de reivindicar una sèrie de millores i serveis. La ciutat s’havia fet gran i com a conseqüència de la seva expansió, havien anat creixent els diferents barris, amb unes necessitats que en molts casos no s’havia tingut temps de resoldre. La manca de serveis socials bàsics a les diferents zones va fer que la gent que vivia en aquests barris demanés i “lluités” per aconseguir que l’Ajuntament desenvolupés una xarxa de serveis primaris per atendre les necessitats que anaven sorgint. D’aquesta manera s’adeqüen diferents locals -en alguns casos llogats, en altres es restauren vells masos per a un ús públic-, amb la voluntat d’ubicar-hi per una banda les associacions i moviment veïnal i per altra serveis municipals, responent a les necessitats primàries de la ciutadania.

Aquest inici molt assistencial en aquests 30 anys ha anat evolucionant cap a un model més cultural, més de lleure, més de prestació de serveis... on tothom hi té cabuda.

La xarxa de centres cívics, avui
La Xarxa de Centres Cívics de Reus, amb sis equipaments i amb una trajectòria de 30 anys, és avui un referent per molts ciutadans que participen diàriament ja sigui com a membres d’entitats, usuaris dels diferents serveis que s’ofereixen, assistents als cursos i tallers o com a punt de referència de la ciutat. El fet que la coordinació de la xarxa depengui de la regidoria de Participació, Ciutadania i Transparència, reflecteix la voluntat de l’Ajuntament de potenciar els centres cívics com a equipaments de proximitat.

Els sis equipaments de la xarxa són els següents:

  • Centre Cívic del Carme: Neix amb el trasllat de l’antic Centre Cívic Carrilet (octubre de 1988) a la zona del remodelat barri del Carme. Inaugurat el març de 2011, el Centre Cívic del Carme és part integrant del conjunt residencial i d’equipaments de la Patacada. Consta de 1.100 m2 ubicats a la planta baixa d’un gran edifici. Disposa de despatxos municipals, aules de formació, aula polivalent, sala d’exercici físic, aula de cuina i restauració i despatxos per a entitats. La zona d’influència del Centre Cívic del Carme comprèn tot el nucli històric de la ciutat, amb una població de 25.000 habitants.
  • Centre Cívic Ponent: Inicia les seves activitats l’any 1991, i des del 30 de març del 2001 es trasllada a les actuals dependències a l’antiga fàbrica La Coromina Industrial S.A. Compta amb una superfície de 1.262 m2 distribuïts en 3 plantes i zona exterior, s'hi pot trobar: espais d’informació, despatxos d’atenció als ciutadans, despatx per a les entitats, aules per formació, aula d’informàtica, aula taller, sales polivalents, sala de reunions, zona d’aparcament. La zona d’influència del Centre Cívic Ponent abasta la zona des de l’avinguda del Jocs Olímpics al santuari de Misericòrdia, inclou també els barris de Sol i Vista, Immaculada i Pelai, amb una població d’uns 30.000 habitants.
  • Centre Cívic Mestral: És el primer centre cívic de la xarxa municipal, estrenat el 1987 als blocs Bofill del Barri Gaudí. El juliol del 2010 l’equipament es va ampliar amb la remodelació d’un edifici annex. Això va permetre ubicar l’entrada principal a l’avinguda de Barcelona per fer-lo més accessible. El 10 de juliol del 2012 s’hi van celebrar els 25 anys de la creació del la xarxa de centres cívics de Reus. El centre cívic dóna serveis a unes 18.000 persones aproximadament censades al districte III. Amb una superfície total de 1500 m2 entre ambdós edificis de 3 plantes cadascun s’hi poden trobar: espais d’informació, despatxos d’atenció als ciutadans, despatxos per a les entitats, sala de lectura, auditori amb capacitat per a 80 persones, sala de reunions, sala d'exposicions, zona d’ordinadors d’accés lliure, zona wi-fi, sala d’ordinadors, aules de formació, aula taller, aula d’exercicis corporals, sala polivalent, casal municipal de jubilats.
  • Centre Cívic Llevant: Neix el 1988, però inaugurà les noves i definitives instal·lacions el juliol de 2010. Aquest nou edifici, situat al rehabilitat mas de l’hort dels Canonges, al barri Horts de Miró, té una superfície de 1.100 m2. Disposa de despatxos municipals , despatxos per a entitats , aula de restauració i cuina, aula de noves tecnologies, aules de formació, aules d’arts plàstiques i manuals, sala de conferències, sala d’exercici físic i un jardí interior.
  • Centre Cívic Mas Abelló: Va ser inaugurat l’any 1993 i va entrar en ple funcionament quan es va remodelar la plaça que l’envolta, l’any 1995. L’edifici, fruit de la restauració i conversió del casalot mas Abelló en centre cívic, té una superfície total de 1.071 m2. Disposa de despatxos municipals per a entitats, sala d’exposicions, sales polivalents i aules de formació. La seva zona d’influència, la zona sud-est de la ciutat, comprèn els barris Sant Josep Obrer, Mas Abelló, Mas Pellicer i Mas Carpa, amb una població d’uns 6.000 habitants.
  • Centre Cívic Migjorn: Inicia la seva activitat l’any 1992 i ocupa les dependències actuals des de l’any 2001 en un nou edifici de dues plantes amb una superfície total de 1.100 m2. Disposa de despatxos municipals per a entitats i associacions, aules taller, aula d’exercici físic, aula de noves tecnologies, aula de formació i aules polivalents. La seva zona d’influència correspon al sud de la ciutat des de l’inici del Mas Iglésies fins arribar al barri Montserrat, amb una població estimada d’uns 20.000 habitants.
Fitxers Relacionats: 
Imatges Relacionades: